Paleocristiana - Visigoda - Musulmana

POL - PAOLA
 


Barcelona paleocristiana
 
Les primeres comunitats cristianes es van establir aviat a la regió. Barcino va ser una primitiva comunitat i va tenir bisbe propi entre l’any 260 i ​​principis del segle IV.

A principis del segle IV sorgeixen les veneracions a cristians martiritzats. És el cas de Sant Cugat, personatge d'origen africà que havia estat evangelitzant en diverses àrees de l'actual Catalunya i que va ser assassinat. Van haver-hi altres veneracions. No és fins l'edicte de Milà, any 313, que es va deixar de perseguir i sancionar creences alienes a l'imperi, especialment el cristianisme.

Alguna comunitat jueva estava establerta a la ciutat durant el segle IV. Caracalla va permetre a partir de l’any 212 la llibertat per construir edificis de culte de jueus en l'imperi al considerar-los ciutadans. Algunes troballes a la sinagoga major de barcelona van afirmar que es tractaria de la primera sinagoga de la Península Ibèrica.

El primer bisbe conegut de barcino va ser pretextato. En aquesta època es va iniciar la construcció d'un temple paleocristià, la basílica de la Santa Creu, origen de l'actual catedral.

Es dedueix un bon nivell econòmic pels escrits del bisbe pacià. Posteriorment conegut com sant pacià, va dirigir la diòcesi entre el l’any 360 i el 390, i és conegut pels seus escrits contra els errors dels noviciats i sobre el baptisme i la penitència. A finals de segle, els municipis sota el poder de roma van començar a perdre poder.

Després de la mort de l’emperador teodosi i (379-395), es produeix la separació definitiva de l'imperi romà en dos: l'imperi romà d'orient i l'imperi romà d'occident. Teodosi i va convertir el cristianisme en la religió oficial de l'estat.


Barcelona visigoda

L'inici del segle v va representar el principi de la ja difícil existència de l'imperi d'occident. Els visigots, una branca dels pobles gots, van entrar a l'imperi pels balcans i es van establir a l'oest. Altres pobles bàrbarsvan entrar a la península ibèrica pel pirineu oriental a l’any 409, prenent diverses províncies de l'oest i sud de la Hispània. Posteriorment, amb el comandament d'Alaric, els visigots van saquejar roma l'agost del 410.

El successor d'Alaric va ser el seu germanastre Ataülf. Van conquerir molts llocs. La capitalitat a penes va durar uns mesos. Ataülf va morir assassinat al seu palau de la ciutat per l'esclau dubius de Sigeric.

Alguns usurpadors de romavan escollir com a capital barcelona. Durant el regnat d'Euric (466-484) es va declarar el regne dels visigots independent de Roma.

A la mort d'Alaric II, lluitant contra els francs al 507, el seu fill il·legítim i successor Gesaleic va replegar el seu regne i el va concentrar a Hispània. El seu regne va durar fins a 511 i va fer capital del territori a barcelona. Li va succeir Amalaric i el seu successor, Teudis, va tornar a establir la cort a Barcelona,
​​fins l'any de la seva mort en 548.




Barcelona musulmana

Els musulmans van entrar a la península al 711. Durant aquest any, a la part nord de la tarraconense estavaen el poder Agila II, un líder enemic del també visigot Rodrigo, per la qual cosa es va servir dels musulmans per combatre, fet que va evitar la conquesta de la ciutat en el primer moment de l'entrada musulmana a la península. El va seguir ardón. Els musulmans, sota el comandament d'Al-hurr, van conquistar definitivament el territori entre el 717 i 718. Mentre que Tarragona (Tarraco) va ser devastada.
El Vali (carg del covernador) de barcelona Sulayman Ben Al-arabí, al costat d'altres valís contraris a Abderraman i, van buscar l'ajuda de carlemany per contrarestar el poder de l'emirat de Còrdova al 777. L'acord no va prosperar, i Sulayman va ser capturat a Saragossa. El seu fill matruh ben sulayman Al-arabí va controlar Barcelona i Girona. A la mort del seu pare en 780 pel valí Husayn de Saragossa va disposar la ciutat a favor de l'emirat de còrdova, al que va ajudar assetjant saragossa en 781. En 789 es va rebel·lar de nou i va prendre el control de Saragossa i Osca. La mort de matruh al 792 va prendre el poder a barcelona el Sadun Al-ruayni.
Sadun no va complir la seva paraula i es va negar a lliurar la ciutat, pel que els francs van atacar barcelona. El setge va ser llarg, i sadun va escapar a la recerca d'ajuda de Còrdova. Va ser capturat, i va prendre el poder harun, últim vali de Barcelona. Partidari de seguir defensant l'atac franc, va ser destituït pels seus afins i lliurat als francs probablement el 3 d'abril del 801.
El poder musulmà a la ciutat va durar una mica més de 83 anys. La presència musulmana no va intentar convertir a la població local, permetent la llibertat de culte, i generalment els ciutadans van rebre un tracte bastant favorable. Els valís musulmans van habilitar una guarnició militar a la ciutat i van cobrar impostos especials als no musulmans, però probablement van ser menors que durant l'època visigoda. El principal temple cristià, la catedral, va ser convertida en mesquita. El govern civil va ser respectat i la ciutat va conservar les autoritats tradicionals (comte i bisbe cristià, i cap de la comunitat jueva).




5 comentaris:

  1. Paola i Pol heu fet un bon treball. M'agrada el vostre format de presentació és molt original i creatiu, seguiu així.

    ResponElimina
  2. Falta información y imágenes pero aún así habeís hecho un buen trabajo.

    Raquel

    ResponElimina
  3. Xicots, el resultat final ha estat molt bo i quan vau tenir clar el que volíeu posar i com, ho vau fer ràpid. Us recomano més organització i coordinació entre vosaltres per a futures tasques.

    Mestra TIC

    ResponElimina
  4. Ben estructurada la informació, m'agrada el format. Felicitats.

    ResponElimina